El Geoparc Orígens, situat als Pirineus catalans, presenta una riquesa geològica extraordinária, fet que ha permès que des de l’any 2018 formi part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO.

Aquest territori de 2.040 quilòmetres quadrats de superfície inclou 19 municipis distribuïts en 4 comarques: el Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.

El Geoparc Orígens ofereix nombroses activitats que permeten realitzar un autèntic viatge en el temps per descobrir els orígens de l’evolució de la Terra i de la vida, des del Big Bang fins als nostres dies.

Els geoparcs són territoris habitats amb valors geològics excepcionals reconeguts per la UNESCO que contribueixen al desenvolupament local sostenible a través de la conservació i promoció del seu patrimoni geològic, natural i cultural.

El portal web que aqui es presenta permet la divulgació de l’excepcional registre fòssil de la Pedrera de Meià a nivell científic, educatiu i divulgatiu.

La pedrera de Meià, situada dins del del Geoparc Orígens, és considerada un dels elements geològics més excepcionals d’aquest territori.

Alguns dels objectius del web son:

(1) permetre l’accés a la comunitat científica a un registre fòssil que actualment es troba distribuït per diferents museus i centres de tot Europa,

(2) contribuir als programes educatius de les escoles de Paleontologia de tot el món, així com a les escoles de primària i secundària,

(3) contribuir a la difusió d’aquest registre fòssil excepcional i a la història del seu descobriment.

Des del Geoparc Orígens us recomanem visitar el Centre d’interpretació del Montsec de Meià a Vilanova de Meià on es pot gaudir d’alguns dels exemplars més extraordinaris descoberts en aquest indret, i accedir a visites guiades als jaciments amb guies especialitzats.

Al fons d’aquests llacs, on moltes vegades no hi havia presència d’oxigen i, en conseqüència, sense organismes descomponedors, les restes d’animals i plantes es sedimentaven juntament amb el carbonat càlcic de les aigües. El resultat són unes làmines de carbonat superposades fins a formar gruixos de diversos centímetres que, al seu interior, amaguen les restes fòssils dels habitants d’aquell ecosistema.