La col·lecció de vertebrats al Museu de Geologia

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) té prop de 140 anys d’història i la seva secció geològica, anomenada Museu Martorell de Geologia o Museu de Geologia de Barcelona, és una de les més antigues de Catalunya. 

Les primeres mostres que arriben al MCNB (Gómez y Alba, 1997) daten del maig de 1908, són un regal de la “Sociedad Calizas Litográficas S.A.” i corresponen a una planxa gran i tres petites de calcària litogràfica. 

Curiosament, els primers fòssils que es dipositen al MGB els aportà el Presbíter de Santa Maria de Meià, Emili Gràcia i Lafuerza, que gustosament aportarà més fòssils, sempre i quan se li abonin les despeses. Per la primera remesa, se li va abonar 25 pessetes i va consistir en uns quants invertebrats i un peix que es van donar d’alta el 6 d’abril de 1908. El mateix mes se li va comprar una segona remesa, també molt pobre, amb la presència d’un Microdon i dos Lepidotus incomplets.

L’any 1910 Vidal, formava va formar part de la Junta Tècnica per el Museu de Ciències Naturals i Jardins Zoològica i Botànica i l’any 1910 proposàa una excursió al Montsec per enriquir la col·lecció de fòssils de Catalunya. Aquesta campanya, que es fa durant la  primavera i, va durar 25 dies, i va representar una despesa de 500 pessetes (Gómez y Alba, 1997). É, és a dir, va ser la primera visita pagada i oficial de Vidal a la Pedrera, tot i que no hi ha constància de que es recol·lectessin fòssils.

Des d’aquell moment fins la mort d’en Vidal no entraria cap fòssil més de la Pedrera al MGB. Pel que fa al fons particular de Lluís Marià Vidal, aquest va arribar el març de 1922, via testament i dos mesos després de la seva mort, que va tenir lloc el 10 de gener. Segons explica Gómez-Alba (1991) Vidal fa fer una deixa de totes les col·leccions de fòssils, roques, minerals i objectes de Prehistòria. El traspàs des del Museu Vidal a l’antic Museu de Ciències de la Ciutadella va tenir lloc entre els dies 16 i 21 de març, i el dia 28 es traspassaren els armaris i vitrines on estaven ubicats els materials. La despesa total d’aquesta tasca va ser de 195,5 pessetes i les feines les va dur a terme l’auxiliar de Geologia Sofia Gallego.

L’any 1931 la Junta de Ciències Naturals va comprar la col·lecció Baltasar Serradell, a canvi d’una pensió vitalícia de 100 pessetes mensuals per la seva vídua Esperanza Bordoy. La col·lecció constava de 17 peces de la Pedrera però, com veurem més endavant, no es van inscriure de forma correcte en el Llibre de Registre del Museu i es van incorporar al fons sense ser numerats.

L’any 1956 Suñer i Coma, becari honorífic del Museu, va recol·lectar i donar al MGB una col·lecció de 28 exemplars de la Pedrera que contenia 6 peixos, 2 crustacis, 3 insectes, 2 gasteròpodes, 14 petites lloses amb plantes i un copròlit de peix.

Un punt i apart de la col·lecció es dóna amb l’entrada al MGB d’un nou conservador de les col·leccions de Paleontologia l’any 1977: Julio Gómez y Alba. En aquell moment, i segons ens explica el mateix autor (Gómez y Alba, 1997) es desconeixia el nombre exacte d’exemplars  que componien la col·lecció anomenada “La Pedrera de Santa Maria de Meià”. Sembla que més de 50 exemplars, molts d’ell sense número de col·lecció ni etiqueta, es trobaven dispersos en el museu. La primera feina va ser reunir les unitat identificades com “La Pedrera” i comparar-les amb el Catàleg de la Col·lecció Vidal. Aquesta tasca es va fer tant per la flora com per la fauna. Un dels principals problemes va ser diferenciar la col·lecció Serradell de la col·lecció Vidal, fet que va alertar de la complexitat d’aquesta col·lecció i constatar que no estava formada exclusivament per les donacions d’en Vidal.

Els darrers exemplars de la Pedrera van entrar al MGB el 1986, com a part de la col·lecció del Dr. Villalta donada a l’Ajuntament de Barcelona composada de 26 exemplars entre els que destaca un Amiopsis woodwardi estudiat, aquell mateix any, per la Dr. S. Wenz.

Aquesta col·lecció ha estat àmpliament consultada per investigadors de tot el món. Gómez y Alba (1997) en detalla totes les consultes que s’han registrat des dels seus inicis, començant l’any 1926 amb el “XIV Congreso Internacional de Geología”, que va tenir lloc a Madrid, però que en una de les excursions programades a Catalunya es va visitar el Museu de Geologia, especialment la col·lecció Lluís Marià Vidal. Esta acreditada la presència de Nopcsa, Depéret, Stefanini i Broili, entre altres.

Avui, la col·lecció comprèn 204 fòssils i 18 holotips (Gomez Alba 1997) i val la pena esmentar el tipus del que possiblement podria ser l’angiosperma més primitiva identificada fins ara, la Montsechia vidalii. També hi ha dipositats els holotips dels peixos actinopterigis Lepidotes ilergetis, Caturus tarraconensis, Vidalamia catalaunica, Amiopsis woodwardi, Propterus vidali, Ichthyemidion vidali, el sarcopterigi Holophagus leridae, l’anur Palaeobatrachus gaudry i el cocodril neosúcid Montsecosuchus depereti. A més, altres 10 holotips es troben  temporalment a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona.