Un petit aflorament amb grans sorpreses
La Cabroa o Cabrua és un petit aflorament que es troba al vessant sud del Montsec de Meià i forma part de l’anomenat Cinglo de la Cabroa.
L’aflorament es troba en un dels passos més complicats de camí que puja des de Santa Maria de Meià, passant prop de l’ermita de Sant Sebastià, en direcció a la font del Reguer. L’aflorament es troba a una altitud d’uns 1.200 metres.
El descobriment
El 1953 Bataller fa la primera cita d’aquest paratge com a possible jaciment quan es pregunta com és que es va explotar la Pedrera quan hi havia un aflorament amb lloses calcàries prop de Santa Maria de Meià.
És de suposar que durant els treballs d’extracció a la Pedrera, treballadors i capatassos s’haguessin fixat en aquesta zona ja que el camí de Santa Maria a la Pedrera i tornada passa per aquest punt. Possiblement, la reduïda extensió del jaciment, de la gran quantitat de paret que s’estén per sobre aquest pas i el fet que moltes capes siguin molt fines van ser els factors clau en la continuació dels treballs a la Pedrera de Rúbies.
Redescobriment i època d’esplendor
Com apuntà Antoni Lacasa el 2013, el veritable inici de l’estudi científic del jaciment de la Cabroa va començar l’any 1979 en el marc d’un projecte de prospecció i excavació a la Pedrera de Rúbies. L’equip de treball estava composat per membres de la secció de Geo-Paleontologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i els “Amics de la Paleontologia”.
Amb aquest equip també hi va participar personal del laboratori de Paleobotànica de la Universitat de Lió. Per arribar a la vella pedrera l’equip va pujar per la pista que surt de Santa Maria, però l’estat de la pista va fer que els vehicles s’aturessin just al punt on apareixen les calcàries litogràfiques. Un cop comprovada la presència de fòssils es va decidir establir el campament base i es van efectuar campanyes d’excavació durant 15 anys.