Campanyes i estudis de Lluís Ferrer i Condal
Un període fosc, tancament de la Pedrera i Guerra Civil
Amb l’acabament dels treballs d’extracció de pedra litogràfica va decaure la intensitat de la recol·lecció de fòssils, almenys d’aquells que anaven a parar a mans de científics que posteriorment les dipositaven en col·leccions públiques.
De ben segur les pedreres van ser visitades contínuament, ja no per produir la pedra litogràfica, sinó per aprofitar la pedra per fer piques i aigüeres.
La Guerra Civil va enquistar-se durant força temps al Montsec, on encara hi trobem les trinxeres i restes del material bèl·lic. A més, la guerra va portar un període de foscor intel·lectual i científic que va aturar el progrés de la societat catalana durant dècades.
Un nou impuls per la recerca científica
Durant aquests anys foscos, el fet més important era sobreviure, deixant a part moltes de les aficions o gaudis científics o culturals. És en aquest moment que trobem un personatge cabdal per la reactivació de la recol·lecció i estudi dels fòssils de la Pedrera.
Lluís Ferrer i Condal, era el metge de Salàs de Pallars. A principis dels anys 1950 s’interessà per la Pedrera de Meià i hi va fer la seva primera visita. Ferrer era un entusiasta dels fòssils i l’any 1951 va descobrir un fòssil de granota a la Pedrera i una ploma, entre altres troballes de gran interès internacional. Aquesta granota va resultar ser un nou gènere i espècie, Eodiscoglossus santonjae (Villalta, 1954), trobada en part i contrapart en obrir una llosa de calcària. Com a curiositat comentar que una de les parts de la llosa va ser venuda al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i va conservar l’altra part de la llosa a la seva col·lecció.
Personatge clau en el descobriment de la primera angiosperma
També cal remarcar que durant les sortides realitzades entre els anys 1951 i 1952 va recollir nombrosos vestigis de flora i fauna que trametia a Carlos Teixeira, paleontòleg portuguès de la Universitat de Lisboa. Entre elles, el conjunt de mostres amb vegetals van ser la base de l’estudi fet per Teixeira (1954) en el que va determinar dues noves espècies d’angiospermes del jaciment: Montsechia vidali i Montsechites (Ranunculus) ferreri.
Un guia per les grans expedicions
Ferrer i Condal va acompanyar, l’any 1954, al Dr. Wonnacott que tornaria, posteriorment, amb un equip del British Museum. A petició del Dr. Crusafont, s’iniciaren el 1964 un seguit d’expedicions a la Pedrera amb científics del Muséum Nacional d’Historie Natural de París, encapçalats per la Dra. Sylvie Wenz, amb la col·laboració del Laboratori de Paleontologia de Sabadell i alumnes de la Facultat de la Universitat de Barcelona. Es van realitzar set campanyes en les quals s’aconseguí recollir nombrosos fòssils que foren estudiats a París. Ferrer Condal posà a disposició de la científica francesa els peixos que havia recollit en anteriors expedicions. Sylvie Wenz li va dedicar l’espècie d’un d’ells (Notagogus ferreri) i també a Crusafont (Leptoletis crusafonti).
Actualment, la valuosa col·lecció de Lluís Ferrer i Condal no es troba a disposició de cap museu sinó que està custodiada per alguns familiars seus. Fins poc abans de la seva mort, aquesta col·lecció, composada per exemplars de les pedreres de Meià, però també per fòssils obtinguts en altres prospeccions o per intercanvis amb altres aficionats de tot el món encara es podia visitar a la seva residència de la Fuliola (Lleida). Actualment es desconeix la ubicació d’aquesta col·lecció.
Un Paleontòleg encuriosit, Walter Kühne
Text a partir dels diaris de camp de Walter Kühne, cedits i traduïts a l’anglès per Urs Klebe
Walter Georg Kuhne, paleontòleg alemany molt relacionat amb els jaciments del Pirineu català, va visitar detingudament la zona del Montsec l’any 1953. A partir de les seves llibretes de camp, facilitades i traduïdes pel seu fill Urs Klebe, s’han pogut conèixer els periples de l’investigador al Montsec i descobrir, per exemple, la curiosa trobada amb un jove de 17 anys anomenat Joan Rosell i Sanuy, que esdevindrà, posteriorment, geòleg de referència d’aquest zona i de tot el Pirineu.
Una bona temporada al Montsec
Durant la seva estada a Catalunya l’any 1953, a finals d’agost, sembla que contacta amb Lluís Ferrer i Concal a Salàs de Pallars qui li indica que la millor manera d’arribar a la Pedrera és anar fins l’estació de Sellés, on podrà quedar-se a l’Hotel de Lago i des d’allà amb una mula i un guia podrà anar fins a la font de les Bagasses que és el punt on comença el camí. Pel que sembla la comunicació entre Kühne i Ferrer continuarà durant un temps (potser gràcies a les posteriors visites que fa en Kühne al Pallars) ja que en una nota de maig de 1954 escriu que: “El Dr. Ferrer té una ploma sense el contramotlle de les calcàries del Wealden del Montsec, l’eix no es simètric i conserva pigments negres. La pluma d’Archaeopteryx 1 mostra el mateix estat de conservació”.
El dia 2 d’octubre fa la primera inspecció a la part est de la Pedrera del Montsec on pot observar les capes de calcàries litogràfiques que cap l’oest es converteixen en roca massiva. Les seves notes indiquen que va acampar al Montsec fins el dia 5 i que va estar visitant els afloraments de calcària litogràfica altres zones del Montsec i també el poble de Rúbies. El dia 5 va baixar un altre cop cap a la Passarel·la i d’allà cap a Àger. Des d’allà, pot tenir una visió general del Montsec i també observa que les capes litogràfiques no es troben en aquesta zona occidental. Com a curiositat cal fer esment d’un comentari en relació a aquesta zona: “un bonic cel estrellat!”, escrigué. Anys després el Montsec rebé la distinció de “Starlight” o zona de protecció per l’observació de les estrelles i l’univers.
Contacte amb el jaciment de La Cabroa
Kühne molt probablement també visità el jaciment de La Cabroa. Així, en una nota que té per data el 17 d’octubre de 1953 parla de Montsec II, un petit dipòsit de calcàries que es troba en el camí entre Santa Maria i Rubies, una mica més a l’est de les mines abandonades de carbó (probablement les del Reguer). Aquest aflorament diu que es troba a uns pocs minuts baixant pel camí de carro i que talla els dipòsits de calcàries. També observa que, com que les pedres les feien baixar des de Rúbies a Santa Maria, està convençut que els treballadors de la Pedrera devien conèixer aquest aflorament. El descriu com a petit, uns 200 metres de longitud i una alçada de 20 metres. Sembla que s’hi entretent mostrejant les capes i comenta que en una hora i mitja ha trobat dues plantes, mig Leptolepis petits i un insecte. Per contra no hi troba copròlits.
Com a resum de les seves visites (i també gràcies a la informació que li proporciona Joan Rosell) en Kühne proposa quatre afloraments amb dipòsits litogràfics: Montsec 1 prop de Rúbies (Pedrera de Meià), Montsec 2 (incisió a la carretera entre Rúbies i Santa Maria (La Cabroa), Montsec 3 (just davant d’Àger) i Montsec 4 ( entre Àger i el Noguera Pallaresa).
Visita a les Mines de carbó de Corçà
El 21 d’octubre en Kühne visita una mina de carbó on hi treballen uns 350 homes. Segons diu, el sistema de treball i de processat del carbó és molt primitiu. El tamisat del carbó es fa a base de “força humana”. A Kühne la capa de carbó li recorda el mateix horitzó que es troba a dalt del Montsec (Mina del Reguer) amb poc carbó disponible, amb un gruix d’uns 50 cm. Entre el carbó hi troba algunes closques de bivalves i plantes, però cap vertebrat. Kühne aprofita per comentar que a l’explotació hi ha alguns nens i sense cap mestre, de manera que els infants sembla que aprenien dels treballadors.