Període d’explotació comercial

Article principal Lacasa 2016

Un arxiu fantàstic

Tal com hem comentat, gràcies a la gran afició a la fotografia de Lluís Marià Vidal, ens ha arribat fins a nosaltres un bon recull d’imatges de la Pedrera i de les feines que en ella s’hi desenvolupaven.

La dura vida a la Pedrera

Només el viatge que ens porta des de Santa Maria o Vilanova fins a la Pedrera, ja sigui passant per l’ermita de Meià o pel pas de la Cabroa per anar a parar a la font del Reger i, d’allà continuar fins el trencall de Rúbies i baixar fins la Pedrera, ja ens dóna una idea de com de feréstega és aquesta zona i com de difícil havia de ser el treball en aquelles condicions. Una altra opció per pujar a la Pedrera és des de l’actual carretera d’Àger a Terrades, des d’un punt proper a la font de les Bagasses, per un corriol.

En aquestes condicions és comprensible que es cerqués una solució per evitar els desplaçaments i augmentar la producció. Aquesta solució va passar per la construcció d’unes casetes pels treballadors, de les quals avui en dia encara en podem veure part de la seva estructura i, fins i tot, alguna pica o safareig abandonats.

Una feina complicada

Al final de la Pedrera hi trobem els vestigis de les cases dels treballadors, però a l’entrada hi trobem una construcció més àmplia, que en les fotos de l’època ens mostra una major esplendor. En aquest punt s’havia de fer el control d’entrada i sortida de carros i, sobretot, de les pedres que s’enviaven cap a Barcelona

Tot i que l’aflorament de pedra litogràfica té una gran extensió, l’orografia de la zona ens fa suposar que els treballs inicials per tal de trobar les capes d’extracció devien ser molt durs. En la sèrie d’imatges de Vidal sobre la neteja i preparació del tall s’aprecia bé la duresa d’aquestes tasques, que consistien en remoure la terra i el sol acumulat sobre l’aflorament, amb l’objectiu de poder seguir bé cada capa.

Un cop la superfície es trobava neta de terra i vegetació ja es podria procedir a descalçar i separar els blocs de pedra litogràfica, amb l’ajut de perpalines, escarpres i masses. En les fotografies d’en Vidal es pot apreciar la feixuga tasca de preparació de les pedres i, en una d’elles, es pot distingir perfectament entre els treballadors, l’encarregat i l’amo.