Les campanyes de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Article Principal B. Vila a partir de textos d’A. Lacasa (inèdit)

Els Amics de la Paleontologia i la secció de Geo-paleontologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

La Secció de Geo-Paleontologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, inclosa dins de la Diputació de Barcelona, va dur a terme un total de 19 campanyes d’excavació entre els anys 1979 i 1998.

Els antecedents d’aquest grup els hem de buscar amb un grup d’entusiastes per la paleontologia i geologia com eren els Srs. Antoni Lacasa, Ferran Albuixec, Ramon Alió o Nacho Santacana. Aquest grup feia excursions habituals a la Pedrera de Meià per recol·lectar-hi fòssils. A mesura que les col·leccions anaven augmentant també augmentava la consciència sobra la importància patrimonial d’aquest jaciment.

L’any 1972 hi ha una primera reunió d’Antoni Lacasa amb el president de la Diputació Lleida on es posa sobre la taula la necessitat de crear a Lleida un museu de paleontologia. Al mateix temps, Lacasa es posa en contacte amb grans figures de la paleontologia del moment, com el Dr. Miquel Crusafont, director de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, el Dr. Lluis Via, director del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, o la Dra. Sylvie Wenz, paleontòloga del Museu d’Història Natural de Paris i bona coneixedora del jaciment. Aquests contactes van acompanyats de les crides públiques que fa el Sr. Lacasa per tal d’impulsar un museu a la ciutat, fet que no es va produir malgrat l’interès de diversos sectors culturals i polítics. No obstant això, el grup va continuar amb la seva tasca de potenciació de la recerca, principalment dels fòssils de la Pedrera de Meià, i la divulgació d’aquestes troballes al públic.

La persistència de Lacasa i els contactes que té amb Lluís Ferrer i Condal i la paleontòloga Josefa Menéndez Amor li permet aconseguir un llistat dels fòssils de la pedrera i poder iniciar un estudi dels fòssils que aparegué l’any 1981 (Lacasa, 1981), que va ser el primer volum que recollia tots els fòssils apareguts al jaciment.

L’any 1973 es forma el grup “Amics de la Paleontologia” que va creixent progressivament en membres gràcies al ressò mediàtic de les troballes i als contactes amb grups de professionals i institucions paleontològiques.

L’any 1977 el grup d’aficionats, encapçalats per Lacasa, Remacha i Esteve, obtenen una vinculació amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la qual cosa comporta també un espai a l’edifici de l’Institut. Aquest fet marca el naixement de la Secció de Geo-Paleontologia que s’inscriu dins del “Gabinete de Ciencias Naturales” que inclou la Botànica, Zoologia i la Geologia.

Dos geòlegs formaven part del grup (Remacha i Conesa) que tenia en Lacasa, Albuixec i Llorens els seus portaveus i a Santacana encarregat de la fotografia tècnica. Amb la creació d’aquesta secció nous membres es van incorporar al grup, entre ells destaquen Xavier Delclòs, Juli Pocino o Josep Borull com a part dels 48 membres que va arribar a tenir aquesta secció.

En el decurs de l’any 1978, en que Lacasa fou nomenat Conseller adjunt de la institució, es duu a terme un curs de divulgació geològica i s’inicia el disseny d’una sala per l’exposició dels fòssils recuperats. La col·lecció principal la formaven els fòssils de la Pedrera de Meià “que cediren a l’IEI per al seu estudi, exhibició i conservació”.

Les campanyes als jaciments de La Pedrera i La Cabroa

Aquest mateix any, amb la perspectiva d’una campanya d’excavació a les calcàries litogràfiques, Lacasa es posa en contacte amb l’investigador de la universitat de Lió, especialista en paleobotànica, Georges Barale, alhora que es fan els preparatius per la campanya de l’any següent.

Sis membres composaven aquella expedició (Lacasa, Barale, Mateu Pascual, Delclòs i Borrull), sota la direcció de l’investigador francès, però no van arribar a treballar a l’antiga pedrera d’extracció de calcària sinó que es van aturar al pas anomenat de la Cabroa, on també afloren unes calcàries laminades. Aquest punt va ser el campament de treball durant els dies que va durar la primera campanya, que va permetre recol·lectar fins a 111 restes fòssils de peixos, insectes i vegetals.

L’èxit de l’expedició, constatat en l’informe emès pel Dr. Barale, va fer que les campanyes es repetissin anualment fins l’any 1998 (amb l’excepció de l’any 1997, que no es va dur a terme), finançades, principalment, per l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb aportacions puntuals de la Universitat de Lió, La Generalitat de Catalunya o “La Caixa”.

La cessió de competències en cultura a la recent restablerta Generalitat de Catalunya, fa que, a partir de l’any 1986, les autoritzacions per dur a terme les excavacions havien de ser tramitades pel Departament de Cultura, alhora que es va començar a prendre consciència de la importància del Patrimoni cultural i natural i es va restringir, progressivament, la recerca als jaciments de calcàries litogràfiques.

En les dinou campanyes d’excavació hi van participar investigadors nacionals i internacionals, a més del ja anomenat Georges Barale, com la Dra. Sylvie Wenz, que ja havia excavat el jaciment en els anys 60, el Dr. Günter Viohl, del Jura Museum, el Dr. Santafé del Museu de Paleontologia de Sabadell, la Dra. Alicia Masriera, del Museu de Geologia de Barcelona o el geòleg Joan Ullastre.

Durant aquelles excavacions es van recuperar fòssils excepcionals que varen permetre erigir noves espècies com és el cas de una fulla de Ginkgo i una altra ginkgoàcia, Etermotglosa lacasai, l’any 1981, la primera aranya del jaciment l’any 1983, una nova ploma, l’any 1984 o la primera espècie de tèrmit descrita, Meiatermes bertrani.

Entre els anys 1988 i 1989 els germans González Redondo, aficionats a la paleontologia, varen lliurar a la secció de Geo-paleontologia un exemplar d’au fòssil. Aquest fòssil va ser la base per descriure una nova espècie d’au enantiornítida, Noguerornis gonzalei.