Les campanyes del Museu d’Història Natural de Paris

La connexió Crusafont un altre cop

Han passat 10 anys des del primer contacte del Dr. Wonnacott amb el Dr. Crusafont, i ara aquest ja ha estat nomenat catedràtic a la Universitat d’Oviedo i a la Universitat de Barcelona. La seva rellevància dins del món de la paleontologia en particular i de la ciència en general augmenta, any rere any, i ja té en ment la creació del nou Institut de Paleontologia.

Crusafont és un bon científic però alhora també vol ampliar la col·lecció que en aquells moments descansava i s’exposava al Museu d’Història de la Ciutat. Per obtenir el màxim nombre de fòssils era cabdal tenir el control sobre les campanyes d’excavació tot i no tenir cap responsabilitat oficial en el control d’excavacions i, menys encara, en el lliurament de permisos d’excavació, gairebé tothom demanava permís al Dr. Crusafont. I fou el que va fer l’any 1964, Sylvie Wenz, una estudiant de l’Institut de Paleontologia del Museu Nacional d’Història Natural de París. De ben segur que els seus caps li van dir que s’adrecés primer al Dr. Crusafont quan va decidir reprendre les excavacions del jaciment on havia treballat Vidal o Wonnaccott.

Preparant la primera campanya d’excavacions

La primera excavació de Sylvie Wenz es va començar a preparar epistolàriament en les cartes i permisos que ella demanà a Crusafont. En una primera misiva del 5 d’agost de 1964 (document 6396, Arxiu Crusafont/ICP), ella li diu, ja de sortida, que té clar que el Dr. Crusafont té absoluta prioritat sobre qualsevol peça que pugui trobar i que si es troben nous tipus de peixos fòssils aquests es quedaran a Barcelona. No obstant això, no li pot assegurar que pugui iniciar els treballs ja que en aquell moment té greus problemes financers perquè el director del Centre National de la Recherche Scientifique, el Sr. Lehman, havia disminuït més d’un 60% els recursos ja concedits. Sense saber si el finançament per les excavacions es mantindria, Wenz avança a Crusafont que, si es porta a terme la campanya d’aquell any, aquesta serà de reconeixement del terreny i amb una durada màxima de 15 dies. En tal cas, compta en arribar a Barcelona el dia 1 de setembre per trobar-se amb l’estudiant de Crusafont i els costos de l’allotjament i el viatge aniran a càrrec del museu francès.Finalment, dues setmanes més tard, el Sr. Lehman va donar el vist-i-plau l pla d’activitats previstes (carta del 24 d’agost; document 6406, Arxiu Crusafont/ICP).

Un cop acabada aquella primera campanya de 1964, Sylvie Wenz fa des de París un resum dels fòssils recuperats (carta del 29 de setembre de 1964; document 6424, Arxiu Crusafont/ICP). Explica que la campanya d’aquell any va tenir una durada efectiva d’excavació de 15 dies, en la qual no es va utilitzar dinamita, sinó que van aprofitar part dels abundants blocs ja despresos. També l’informa que han trobat una vintena de Leptolepis, la major part contenint motlle i contramotlle, algun d’ells ben conservats. Els altres gèneres de peixos només estan representats per un sol exemplar cadascun. Llista la presència de Mesodon, Propterus, Notagogus i, probablement Aetlalion, Ophiopsis i Caturs. Remarca que no han trobat cap granota, ni rèptils, ni mamífers però sí que han trobat crustacis, i 3 o 4 insectes. També agraeix a l’estudiant que va anar amb ells al jaciment i que va participar activament en l’excavació. Com a nota curiosa, Wenz li demana a Crusafont si el seu estudiant ja li ha dit que al jaciment van trobar un estudiant alemany de la Universitat de Berlin i dos assistents de la mateixa universitat.

Segona campanya, 1965

El 30 de juliol de 1965 (document 6867, Arxiu Crusafont/ICP), Wenz demana a Crusafont una nova autorització per fer una campanya d’excavacions a principis de setembre. També li demana si li pot proporcionar un altre estudiant per treballar al jaciment. La previsió d’inici de les excavacions les situa a principis de setembre.

Tercera campanya, 1967

El 20 de juny de 1967 (document 7061, Arxiu Crusafont/ICP), Wenz escriu a Crusafont per comunicar-li una nova campanya d’excavacions. Wenz li comenta que enguany estant a l’espera de la tornada de Monsieur Barrat, que en aquells moments es trobava a Etiòpia amb els Drs. Arambourg i Coppens. Per tot plegat, sembla que l’inici de campanya es retardaria fins el 15-18 de setembre, la qual cosa implicaria una campanya curta, de 15 dies comptant amb els trajectes i la instal·lació del campament. A més de la participació del Sr. Barrat, també està prevista la participació de mademoiselle Janot i dos estudiants de Paleontologia. També li comenta que, com els altres anys, espera que se’ls pugui unir un estudiant seu ja que, durant les campanyes precedents ha sigut de gran ajuda i que durant l’hivern ha començat a preparar les peces de la campanya anterior, un treball molt lent per la duresa del sediment i la fragilitat dels espècimens. Pel que va veient, els resultats són molt encoratjadors, ja que es tracta de formes poc conegudes que fan que el treball sigui més interessant.

Sembla que Crusafont es queixà del silenci de Wenz després de la campanya de 1967, i ella li respongué per carta tots els detalls de les troballes. A la carta li explicà que la campanya anterior es va desenvolupar sense incidents però sense troballes extraordinàries (carta de 18 de gener de 1968; document 7181, Arxiu Crusafont/ICP). Deixant de banda fragments de vegetals, larves, insectes i crustacis, la major part de peixos trobats corresponen a Leptolepis i algunes mostres de Pleuropholis. La troballa d’aquests darrers permet afirmar finalment la presència d’aquest gènere al jaciment. Li explicà la troballa del cap d’una granota (sense l’esquelet axial) i en molt mal estat de conservació.
De resultes d’aquelles campanyes Wenz havia preparat una nota preliminar sobre la fauna ictiològica del Montsec onpresentava dues espècies noves, les quals, si no hi havia cap inconvenient per part de Crusafont, dipositaria al Museu de Sabadell.

Quarta campanya, 1969

L’any 1968 no hi va haver campanya a la Pedrera i a la carta del 8 maig de 1969 (document 7404, Arxiu Crusafont/ICP), Wenz comenta que després de l’aturada de l’any anterior, té previst, sempre que trobi el finançament adequat, tornar a fer una campanya d’excavació de 15 dies entre el 20 d’agost i el 10 de juliol d’aquell mateix any. Compta amb Mns. Heyler i la seva esposa, i per això li demana l’autorització necessària.

Un mes després (document 7416, Arxiu Crusafont/ICP), Wenz li comenta a Crusafont que fa uns anys va anar a veure la col·lecció de peixos del Montsec dipositada al Museu Martorell de Barcelona (actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona) i que acaba de tornar de Londres per veure els espècimens de les campanyes de Wonnacott. Sembla que el museu de Londres li presta la mostra de peixos per continuar els estudis a París però ella està molt interessada també en els espècimens de Vidalmia. Per això li demana a Crusafont si li pot intercedir en el préstec dels exemplars de Vidalmia del Museu Martorell, sota responsabilitat del professor Maximino San Miguel de la Cámara. Crusafont, però, li respon que no té bona relació amb el Professor San Miguel , amb el qual compareixen secció a la Universitat de Barcelona, ili recomana que faci ella mateixa la consulta al Museu Martorell.

Acabada la campanya de 1969, Wenz comenta que, malgrat algun problema de pluja (carta del 3 d’octubre de 1969, document 7446, Arxiu Crusafont/ICP) els treballs van permetre recollir el lot habitual de plantes i larves, així com algunes restes més o menys fragmentàries d’insectes i crustacis. Pel que fa als peixos, van trobar nombrosos Leptolepis i algunes formes d’Anaethalion, picnodonts i amiiformes. També van trobar dues granotes i un fragment de rèptil.

Darreres campanyes

A principis de maig de 1970 Sylvie Wenz visità el Museu de Paleontologia de Sabadell i el Museu Martorell per veure els peixos de Meià, fet que li va permetre acabar l’estudi d’un gènere i recollir observacions per continuar els seus estudis.De tornada a París agraeix l’amabilitat de Crusafont (13 de maig de 1970; document 7585, Arxiu Crusafont/ICP).El 1972 Wenz envià a Crusafont un resum de les troballes, com cada any que hi havia excavació (carta de 24 d’octubre de 1972; document 7878, Arxiu Crusafont/ICP). En aquell any es va dur a terme una excavació reduïda amb un equip de 4 persones durant 15 dies, en els quals la meteorologia va ser dolenta, fet que va afectar els resultats. Afirma que no van trobar res d’especial: les plantes habituals, crustacis, fragments d’insectes, larves i un bonic peix Microdon.