Les expedicions de Lluís Marià Vidal al Montsec
Els primers contactes de Vidal amb el Montsec
Lluís Marià i Vidal (1842-1921) va ser un enginyer de mines, un excel·lent investigador de camp i un pioner de la paleontologia. L’any 1872, després de prospectar la conca amb lignits de l’Alt Berguedà, va continuar la recerca de carbó al Montsec més meridional. Durant dos anys consecutius, 1872 i 1873, va dur a terme dues excursions
des de Santa Maria de Meià i Pont d’Àger, respectivament, fins als nivells amb carbons propers al poble de Rúbies. Durant aquests viatges Vidal fixa la posició i extensió de les capes de carbó del Montsec de Meià.
En aquestes primeres visites Vidal ja localitza diversos fòssils aptians, però és a partir de 1888, quan és nomenat cap del districte miner de Lleida quan torna a explorar el massís. A més de dur a terme recerques geològiques i paleontològiques, també s’interessa per les restes arqueològiques, donant a conèixer diversos dòlmens.
Gairebé cada any, des de 1888 fins a 1895 fa alguna visita al Montsec, travessant el massís de nord a sud i d’est a oest, estudiant la geologia en detall, recol·lectant fòssils i fent fotografies de la zona.
Les demarcacions mineres 1898
Una de les tasques de Vidal com a cap de la prefectura minera va ser la de delimitar les concessions mineres de carbó i pedra litogràfica sobre el terreny, de manera que va aprofitar aquestes tasques per continuar amb les seves observacions geològiques. La primera indicació de calcàries litogràfiques la fa durant una excursió de revisió de l’estratigrafia el 17 d’octubre de 1898, entre l'ermita de Sant Sebastià i el primer cingle, i que possiblement corresponguin a les de la Cabroa (veure Aragonés 2019), tot i que en aquell moment ja estava construïda la carretera que portava a la pedrera de Rúbies i que aquesta ja es trobava activa, segons es veu en la fotografia d’octubre de 1898 on es veuen els derrubis de l’explotació. Cal remarcar que per aquelles dates no
s’havia localitzat cap fòssil a la pedrera
