{"id":263,"date":"2021-02-24T10:30:42","date_gmt":"2021-02-24T10:30:42","guid":{"rendered":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/?page_id=263"},"modified":"2024-09-26T06:48:18","modified_gmt":"2024-09-26T06:48:18","slug":"el-montsec-en-el-context-dels-pirineus","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/","title":{"rendered":"El Montsec en el context dels Pirineus"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

La Serra del Montsec s\u2019est\u00e9n gaireb\u00e9 40 quil\u00f2metres entre les comarques de la Noguera, el Pallars Juss\u00e0 i la Baixa Ribagor\u00e7a i la seva hist\u00f2ria comen\u00e7a amb la formaci\u00f3 de les roques que el componen, ara fa m\u00e9s de 200 milions d’anys (Ma).<\/h4>\n<\/div>\n\n
<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n

Les formes i el relleu actual no sempre han estat les mateixes, de fet, gran part de les roques sediment\u00e0ries que formen aquesta serralada s\u00f3n d\u2019origen mar\u00ed, ja que on ara hi trobem els Pirineus hi havia una conca sediment\u00e0ria, una depressi\u00f3 coberta pel mar.<\/p>\n

Aquesta conca es va originar pel proc\u00e9s de fragmentaci\u00f3 del supercontinent Pangea durant el Tri\u00e0sic (fa uns 250 Ma) que va donar lloc a les plaques tect\u00f2niques europea i ib\u00e8rica, les quals es van anar separant al llarg d\u2019una cicatriu d\u2019una fractura pr\u00e8via anomenada Falla nordpirinenca. Aquest proc\u00e9s distensiu va propiciar una topografia cada cop m\u00e9s deprimida que, gradualment, anava quedant enva\u00efda pel mar.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n\n
\n

El mar del Pirineu<\/h2>\n <\/div>\n\n \n
\n\n \n \n
\n
\n

L\u2019antic mar pirinenc limitava al nord amb les muntanyes del Mass\u00eds de l\u2019Aquit\u00e0nia i al sud per les del Mass\u00eds de l\u2019Ebre, ambd\u00f3s avui desapareguts per l\u2019erosi\u00f3. Els rius que drenaven i erosionaven aquests massissos transportaven els sediments generats cap al mar pirinenc, en forma de graves, sorres, llims i argiles que es dipositaven en el seu fons.
\nAquest materials, amb el pas del temps es transformaren en roca a trav\u00e9s del proc\u00e9s de litificaci\u00f3, formant conglomerats, gresos o lutites.<\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n\n \n

\n
\n

Per altra banda, en aquest mar tamb\u00e9 es formaven roques d\u2019origen biol\u00f2gic i qu\u00edmic. L\u2019acumulaci\u00f3 de restes esquel\u00e8tiques de composici\u00f3 carbon\u00e0tica (com poden ser coralls o petxines) en zones amb abundant fauna marina d\u00f3na lloc a les roques calc\u00e0ries i dolomies. Aquestes roques tamb\u00e9 es poden produir per precipitaci\u00f3 qu\u00edmica o per acumulaci\u00f3 de fangs calcaris. Les roques de carbonat de calci o de magnesi acostumen a tenir tonalitats grisoses i s\u2019observen molt b\u00e9 al llarg vessant sud del Montsec.<\/p>\n

Altrament, en les parts m\u00e9s somes i tranquil\u00b7les d\u2019aquesta conca enva\u00efda pel mar tamb\u00e9 s\u2019hi formaren roques evapor\u00edtiques. Aquestes es produeixen per evaporaci\u00f3 de l\u2019aigua i la conseq\u00fcent precipitaci\u00f3 de les sals, donant lloc a dip\u00f2sits de guixos i sals, entre altres.<\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n\n \n \n <\/div>\n\n \n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n
\n \n \n
\n \n \n \n \n
\n
\n \"\" <\/div>\n
\n Model esquem\u00e0tic de la conca on es situava el mar que actualment s\u00f3n els Pirineus, junt amb els rius que hi desguassen tot el material que ara forma part de la serralada. Modificat de Rosell i Llompart 1988. <\/div>\n <\/div>\n\n \n \n <\/div>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n\n
\n

<\/h2>\n <\/div>\n\n \n
\n\n \n \n
\n
\n
\n
\n
\n

Creixement del Montsec<\/h2>\n<\/div>\n
\n

Ara fa uns 85 milions d\u2019anys, la din\u00e0mica del mar pirinenc canvia. Els processos tect\u00f2nics es modifiquen i es passa d\u2019un r\u00e8gim de distensi\u00f3 a un de compressi\u00f3: a partir d\u2019aquest moment les plaques ib\u00e8rica i europea comencen a apropar-se i a xocar. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la zona on queda l\u2019antiga Falla Nordpirinenca en aquesta conca, comen\u00e7a a emergir i aixecar-se. Les roques, que tot just s\u2019estaven comen\u00e7ant a formar al fons del mar, encara poc consolidades, es deformen i es fracturen, i neix el relleu del Pirineu.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n
Representaci\u00f3 de la situaci\u00f3 tect\u00f2nica de les plaques Ib\u00e8rica i Europea que en fase de distensi\u00f3 generen una conca que es rebleix de sediment per posteriorment aixecar-se en una etapa compressiva. Modificat de Rosell i Llompart 1988.<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n\n \n

\n
\n
\n
\n
\n

Aquesta transici\u00f3 d\u2019un moment de distensi\u00f3 (les plaques se separen) a un moment de compressi\u00f3 (les plaques s\u2019apropen i xoquen) provoca canvis en la configuraci\u00f3 de la conca, la qual queda restringida davant del relleu emergent i s\u2019anomena conca d\u2019avantpa\u00eds. Les conques d\u2019avantpa\u00eds es formen pel xoc entre plaques on una d\u2019elles se situa sobre de l\u2019altra, donant lloc a fractures compressives i encavalcaments. El pes d\u2019una massa de roca sobre l\u2019altra deforma els materials inferiors i genera una zona deprimida davant de la serralada que s\u2019est\u00e0 formant, i en aquest cas una conca al sud del Pirineu. Els moviments compressius i l’aixecament generen mantells de corriment, masses gegantines de roca que es desplacen cap el sud, es deformen i es munten uns sobre els altres, s\u2019encavalquen. La Serra del Montsec forma la part frontal d\u2019un d\u2019aquests mantells.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\n

Durant el Cretaci, el mantell de B\u00f3ixols-Sant Corneli (al Nord) encavalca el mantell del Montsec. M\u00e9s endavant, durant el Paleogen segueixen els processos de deformaci\u00f3 i, com una ona expansiva, el mantell del Montsec comen\u00e7a a al\u00e7ar-se, encavalcar i a deformar el terreny que t\u00e9 al sud,contribuint a la posterior formaci\u00f3 de les Serres Marginals. Els esfor\u00e7os tect\u00f2nics del mantell de B\u00f3ixols-Sant Corneli sobre el Montsec condicionaren la forma c\u00f2ncava d\u2019aquest \u00faltim, generant la Conca de Tremp, a l\u2019esquena de la Serra del Montsec.<\/p>\n

A finals de l\u2019Oligoc\u00e9, fa aproximadament uns 20 milions d\u2019anys, els Pirineus deixen de cr\u00e9ixer. S\u2019atura l\u2019aixecament de la serralada i l\u2019erosi\u00f3 comen\u00e7a a esculpir el relleu actual, generant les impressionants cingleres del Montsec tal i com es poden observar avui. Per una comprensi\u00f3 m\u00e9s visual de la formaci\u00f3 del Prepirineu, \u00e9s recomanable observar amb atenci\u00f3 la figura seg\u00fcent, on es mostra un esquema, pas a pas, de la formaci\u00f3 de la serralada. Aquesta interpretaci\u00f3 \u00e9s fruit d\u2019estudis recents; tot i que encara hi ha molt per aprendre del Montsec.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n\n \n

\n
\n
\"\"<\/div>\n
Model evolutiu de la formaci\u00f3 dels Pirineus, Modificat de Mu\u00f1oz et al. 2002.<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n\n \n \n <\/div>\n\n \n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n\n
\n \n \n
\n \n \n \n \n
\n
\n \"\" <\/div>\n
\n Esquerra – Escala dels temps geol\u00f2gics relacionada amb el registre estratigr\u00e0fic que es forma a cada moment. Dreta – Columna estratigr\u00e0fica general del Montsec i les valls situades al seu peu. Comparant les dues columnes es pot observar com el gruix de sediment no \u00e9s directament proporcional a la quantitat de temps que registra. Modificat de Rosell i Llompart 1988. <\/div>\n <\/div>\n\n \n \n <\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n

El registre geol\u00f2gic del Montsec<\/h2>\n

Un cop descrita la g\u00e8nesi del relleu actual, caldria con\u00e8ixer quin registre geol\u00f2gic hi ha escrit a les parets del Montsec. El registre dels temps geol\u00f2gics el llegim mitjan\u00e7ant l’estratigrafia i la paleontologia, a trav\u00e9s del tipus de roques presents, de la seva edat i dels f\u00f2ssils que contenen.<\/span><\/p>\n

Cal esmentar abans, per\u00f2, que la sedimentaci\u00f3 no \u00e9s constant i en el transcurs dels temps hi ha etapes en les que es sedimenta material (es registra informaci\u00f3) i etapes en les que aquestes s’erosionen (s’esborra informaci\u00f3) o directament no hi ha sedimentaci\u00f3. Al Montsec trobem registrats nom\u00e9s els per\u00edodes en qu\u00e8 es van dipositar sediments i, per tant, no tots els temps geol\u00f2gics hi s\u00f3n registrats.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n\n
\n\n \n
\t\t\t\n \n \n
\n \n
\n Les roques m\u00e9s velles: Jur\u00e0ssic i Tri\u00e0sic <\/div>\n \n \n
\n El Cretaci, l\u2019\u00e8poca dels dinosaures <\/div>\n \n \n
\n Comen\u00e7a l\u2019\u00e8poca dels mam\u00edfers <\/div>\n \n <\/div>\n \n
\n \n
\n

Els sediments m\u00e9s antics del Montsec daten de finals del Tri\u00e0sic (K, Fig. 4). S\u00f3n guixos, argiles i margues amb roques volc\u00e0niques (ofites). Els guixos i les argiles tenen un comportament pl\u00e0stic quan es sotmeten a pressions i es considera que han estat els sediments que van actuar com a lubricant i van permetre que els materials del Montsec es desplacessin cap al sud fins a situar-se on els trobem avui. Per aix\u00f2, aquestes roques es troben molt malmeses i tan sols es conserven en punts concrets.<\/p>\n

Per sobre d\u2019aquests sediments descansen les roques del Jur\u00e0ssic que es composen a la part inferior de calc\u00e0ries amb boles de carbonat c\u00e0lcic (o\u00f2lits) (Fig. 4, L1) t\u00edpiques d\u2019ambients costaners d\u2019aig\u00fces poc profundes. Per sobre, se situa un nivell de margues molt fossil\u00edfer (Margues de la masia Conill) que cont\u00e9 restes de braqui\u00f2podes, crino\u00efdeus, cefal\u00f2podes (com ammonits, belemnits, etc.) i bivalves (Fig. 4, L2) que corresponen a ambients d\u2019un mar\u00a0 m\u00e9s profund que l\u2019anterior. Les roques del Jur\u00e0ssic, culminen amb un nivell de dolomies, unes roques carbon\u00e0tiques que es componen majorit\u00e0riament de carbonat de magnesi i que tamb\u00e9 corresponen a un medi mar\u00ed. Al Montsec presenta tonalitats grises i \u00e9s la roca sobre la qual descansa l\u2019ermita de la Pedra (Fig. 4, D).<\/p>\n <\/div> \n \n

\n

Durant el Cretaci inferior, la separaci\u00f3 entre la placa europea i la ib\u00e8rica proporcion\u00e0 les condicions id\u00f2nies per la formaci\u00f3 de medis transicionals, \u00e9s a dir, zones de costa, pantanoses i de llacs d\u2019aigua dol\u00e7a, amb un registre de calc\u00e0ries i margues que contenen f\u00f2ssils d\u2019un tipus d\u2019alga molt concret, els car\u00f2fits (Fig. 4, Ci). Cal remarcar les zones lacustres d\u2019aigua dol\u00e7a, ja que les roques que es formen en aquests llacs d\u2019aig\u00fces tranquil\u00b7les i de certa profunditat s\u00f3n unes calc\u00e0ries grises de gra molt fi De fet, la mida del gra \u00e9s tan fina que cl\u00e0ssicament s\u2019han utilitzat per la producci\u00f3 de planxes per l\u2019art de la litografia i per tant reben el nom de calc\u00e0ries litogr\u00e0fiques. Contenen els f\u00f2ssils en excepcional estat de preservaci\u00f3 dels jaciments de La Pedrera de Mei\u00e0 i La Cabroa que us presentem en aquest portal. Entre aquests f\u00f2ssils destaquen peixos, ocells, amfibis, insectes i gran quantitat de mat\u00e8ria vegetal com per exemple les montsequies, les primeres plantes amb flor de la hist\u00f2ria de la vida (amb el top\u00f2nim del Montsec integrat al seu nom).<\/p>\n

Durant el Cretaci superior l\u2019erosi\u00f3 del mass\u00eds de l\u2019Ebre anava aportant el material que s\u2019anava sedimentant al fons del mar pirinenc (Fig. 1). Les roques del Montsec registren la part m\u00e9s costanera d\u2019aquest sistema. En ordre cronol\u00f2gic trobem primer les Calc\u00e0ries de la Cova (Fig. 4, Cs1), un conjunt de nivells de calc\u00e0ria micr\u00edtica amb f\u00f2ssils microsc\u00f2pics (foramin\u00edfers) que vivien en aig\u00fces de poca fond\u00e0ria. El nivell inferior d\u2019aquestes calc\u00e0ries \u00e9s el m\u00e9s continu i forma les calc\u00e0ries de picons que es poden observar al barranc de Finestrelles. Els nivells superiors s\u00f3n m\u00e9s discontinus i contenen f\u00f2ssils de rudistes, uns bivalves amb forma c\u00f2nica i constructors d\u2019esculls.<\/p>\n

Sobre aquestes calc\u00e0ries se situa un nivell margo-nodul\u00f3s conegut com les Margues dels \u201cMontsecs\u201d cultivats (Fig. 4, Cs2). Aquesta unitat va canviant entre el Montsec de Mei\u00e0 i el de l\u2019Estall; en el primer dominen els gresos i conglomerats i en el segon, aquests gresos es troben a la base i al sostre d\u2019un paquet de margues amb gran quantitat de f\u00f2ssils. Aquests sediments corresponen a la formaci\u00f3 d\u2019un delta al mar pirinenc amb aportacions del mass\u00eds de l\u2019Ebre situat al sud (Fig. 1). Entre els f\u00f2ssils hi destaquen els coralls colonials i rudistes, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi troben coralls solitaris, braqui\u00f2podes i foramin\u00edfers.<\/p>\n

Quan van acabar les aportacions de sediments per part dels rius es va iniciar una nova din\u00e0mica sediment\u00e0ria on els organismes fixadors de carbonat c\u00e0lcic van comen\u00e7ar a formar roques calc\u00e0ries que avui formen la cinglera m\u00e9s alta del Montsec (Fig. 4, Cs3).<\/p>\n

Per sobre d\u2019aquestes calc\u00e0ries s\u2019hi troben els gresos de l\u2019extrem nord del Pas de Terradets o d\u2019Isona (Fig. 4, Cs4), els quals corresponen a un nou cicle d\u2019erosi\u00f3 del mass\u00eds de l\u2019Ebre que aportava els sediments al mar pirinenc i els dipositava en forma de deltes. Aquests gresos s\u00f3n els coneguts gresos de la Formaci\u00f3 Areny que tamb\u00e9 afloren al nord de la Conca de Tremp i corresponen a ambients de costa on es troben nombroses restes de dinosaures. Aix\u00ed doncs,\u00a0 la sedimentaci\u00f3 en aquests mars ve condicionada per moments d\u2019erosi\u00f3 al continent, generant rius que transporten aigua \u201cbruta\u201d amb molt sediment,que es diposita en forma de gresos i altres materials, alternat amb moments de calma, on l\u2019aport dels rius disminueix, les aig\u00fces s\u00f3n m\u00e9s \u201cnetes\u201d i permeten que es desenvolupin els organismes fixadors de carbonat de calci que formen les calc\u00e0ries.<\/p>\n

A finals del Cretaci, el mar pirinenc es va reblint de sediment i els ambients marins passen gradualment a ambients continentals. Aquest reompliment, combinat amb una baixada del nivell del mar i l\u2019aixecament dels Pirineus, provoca que la costa migri cap a l\u2019oest marcant la fi del Cretaci i la seva era, el Mesozoic, amb uns sediments rogencs. Els sediments d\u2019aquesta \u00e8poca representats al Montsec s\u00f3n conglomerats, gresos, pelites rogenques i calc\u00e0ries amb estromat\u00f2lits a la part superior (un tipus d\u2019algues verdes que generen estructures rocoses molt caracter\u00edstiques) (Fig. 4, Ga). Aquests sediments, anomenats f\u00e0cies Garumni\u00e0, marquen el Maastrichti\u00e0, l\u2019edat final del Cretaci d\u2019on daten els f\u00f2ssils de dinosaures extrets a banda i banda del Pirineu.<\/p>\n <\/div> \n \n

\n

La seg\u00fcent era, el Cenozoic, s\u2019inicia amb una pujada del nivell del mar que s\u2019obre cap a l\u2019oest i inunda les conques de Mei\u00e0 i \u00c0ger, al sud del Montsec, i la Conca de Tremp i Dell\u00e0 al nord. En aquest moment el \u201cproto-Montsec\u201d ja treu el cap per sobre del mar i separa el mar pirinenc en dues conques individualitzades. El Montsec s\u2019anir\u00e0 erosionant i generant sediments que es dipositaran a les zones m\u00e9s deprimides. Al pont de la Passarel\u00b7la apareixen unes calc\u00e0ries conegudes com les calc\u00e0ries del Grup \u00c0ger que es caracteritzen per estar formades per alveolines (foramin\u00edfers) (Fig. 4, Ei1). Intercal\u00b7lats amb elles hi ha nivells de conglomerats, fruit de l\u2019erosi\u00f3 del \u201cproto-Montsec\u201d.<\/p>\n

Per sobre de les calc\u00e0ries amb alveolines s\u2019hi dipositaren sediments deltaics. El m\u00e9s antic i m\u00e9s espectacular exemple d\u2019aquests sediments es troba a la R\u00e8gola, a la vall d\u2019\u00c0ger, en forma d\u2019estructures d\u2019estratificaci\u00f3 mareal excepcionals (Fig. 4, Ei2). Aquest ambient costaner per\u00f2, aviat va quedar inundat de nou, degut a una nova pujada del nivell del mar, com mostren els nivells d\u2019argiles que s\u2019observen a sobre\u00a0 (Fig. 4, Ei3): quan puja el nivell del mar, el poder erosiu i d\u2019aport dels sediments dels rius disminueix.<\/p>\n

Seguidament el nivell del mar va tornar a baixar, generant un nou delta sobre els llims i argiles esmentades. Aquest sistema deltaic \u00e9s on s\u2019assenta avui el poble d\u2019\u00c0ger (Ei4). Est\u00e0 format per grans llentions de gres entremig de llims de tons blaus que s\u2019han interpretat com a barres de sorra que lateralment es transformen en cordons litorals. Per sobre hi trobem nivells argilosos amb ostres i gaster\u00f2podes d\u2019aig\u00fces salades que marquen la mort del delta.<\/p>\n

Una nova baixada del nivell del mar, ara fa 52 milions d\u2019anys, provoca la formaci\u00f3 de nous deltes, a la Vall d\u2019\u00c0ger (Fig. 4, Ei5).<\/p>\n

A finals de l\u2019Eoc\u00e8 (fa uns 38 milions d\u2019anys) s\u2019incrementa dr\u00e0sticament l\u2019aixecament del Pirineu axial provocant l\u2019establiment de torrents amb molt pendent i energia que aportaven grans quantitats de c\u00f2dols, graves, sorres i llims que reblien les zones m\u00e9s deprimides situades al sud, i que avui trobem en forma de conglomerats. Al Montsec es troba registre d\u2019aquests dip\u00f2sits als extrems E-W(Fig. 4, O).<\/p>\n

Per acabar amb la hist\u00f2ria sediment\u00e0ria, durant l\u2019\u00faltim mili\u00f3 d\u2019anys,cal dir que\u00a0 les valls situades al peu del Montsec van rebre les \u00faltimes pinzellades amb la deposici\u00f3 de graves anguloses provinents de\u00a0 despreniments i esllavissades posteriorment dipositades en forma de talussos, on actualment s\u2019hi troben plantacions d\u2019ametllers. Tamb\u00e9 cal destacar els dip\u00f2sits de tova calc\u00e0ria (localment anomenada pedra tosca) associada a surg\u00e8ncies d\u2019aigua subterr\u00e0nia al llarg del riu Fred a Vilanova de Mei\u00e0 (Fig. 4, Q).<\/p>\n

El resultat de la interacci\u00f3 inevitable de la din\u00e0mica sediment\u00e0ria lligada a la tect\u00f2nica que aixeca muntanyes i als processos erosius que es generen \u00e9s el que ha anat esculpint l\u2019espectacular paisatge del que gaudeix aquesta zona.<\/p>\n <\/div> \n <\/div> \n \n \n \n <\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<\/a>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Serra del Montsec s\u2019est\u00e9n gaireb\u00e9 40 quil\u00f2metres entre les comarques de la Noguera, el Pallars Juss\u00e0 i la Baixa Ribagor\u00e7a i la seva hist\u00f2ria comen\u00e7a amb la formaci\u00f3 de les roques que el componen, ara fa m\u00e9s de 200 milions d’anys (Ma). Les formes i el relleu actual no sempre han estat les mateixes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/page-landing.php","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-263","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl Montsec en el context dels Pirineus - Pedrera de Meia - Geoparc Origens<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El Montsec en el context dels Pirineus - Pedrera de Meia - Geoparc Origens\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La Serra del Montsec s\u2019est\u00e9n gaireb\u00e9 40 quil\u00f2metres entre les comarques de la Noguera, el Pallars Juss\u00e0 i la Baixa Ribagor\u00e7a i la seva hist\u00f2ria comen\u00e7a amb la formaci\u00f3 de les roques que el componen, ara fa m\u00e9s de 200 milions d’anys (Ma). Les formes i el relleu actual no sempre han estat les mateixes, […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-09-26T06:48:18+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"2 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\\\/\",\"name\":\"El Montsec en el context dels Pirineus - Pedrera de Meia - Geoparc Origens\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#website\"},\"datePublished\":\"2021-02-24T10:30:42+00:00\",\"dateModified\":\"2024-09-26T06:48:18+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\\\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El Montsec en el context dels Pirineus\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\",\"description\":\"Otro sitio realizado con WordPress\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png\",\"width\":5197,\"height\":2011,\"caption\":\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El Montsec en el context dels Pirineus - Pedrera de Meia - Geoparc Origens","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El Montsec en el context dels Pirineus - Pedrera de Meia - Geoparc Origens","og_description":"La Serra del Montsec s\u2019est\u00e9n gaireb\u00e9 40 quil\u00f2metres entre les comarques de la Noguera, el Pallars Juss\u00e0 i la Baixa Ribagor\u00e7a i la seva hist\u00f2ria comen\u00e7a amb la formaci\u00f3 de les roques que el componen, ara fa m\u00e9s de 200 milions d’anys (Ma). Les formes i el relleu actual no sempre han estat les mateixes, […]","og_url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/","og_site_name":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens","article_modified_time":"2024-09-26T06:48:18+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"2 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/","name":"El Montsec en el context dels Pirineus - Pedrera de Meia - Geoparc Origens","isPartOf":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#website"},"datePublished":"2021-02-24T10:30:42+00:00","dateModified":"2024-09-26T06:48:18+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-montsec-en-el-context-dels-pirineus\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El Montsec en el context dels Pirineus"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/","name":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens","description":"Otro sitio realizado con WordPress","publisher":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#organization","name":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png","contentUrl":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png","width":5197,"height":2011,"caption":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens"},"image":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/263","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=263"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/263\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18216,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/263\/revisions\/18216"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}