{"id":315,"date":"2021-02-24T12:56:56","date_gmt":"2021-02-24T12:56:56","guid":{"rendered":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/?page_id=315"},"modified":"2022-01-19T09:59:25","modified_gmt":"2022-01-19T09:59:25","slug":"el-jaciment-de-la-pedrera","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/","title":{"rendered":"El jaciment de la Pedrera"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-group alignfull\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><div class=\"wrapper-classic-paragraph\">\n<h2>El descobriment del jaciment<\/h2>\n<h4>El jaciment de La Pedrera rep el seu nom de l\u2019activitat d\u2019extracci\u00f3 de pedra litogr\u00e0fica que va tenir lloc al tombar dels segles XIX al XX. De fet, el nom geol\u00f2gic i\/o paleontol\u00f2gic del jaciment \u00e9s \u201c Calc\u00e0ries litogr\u00e0fiques amb plantes i vertebrats de la Pedrera de R\u00fabies\u201d. Est\u00e0 situat a la serra del Montsec de Mei\u00e0, a l\u2019anomenat tur\u00f3 de Cabrera, a prop del poble abandonat de R\u00fabies (municipi de Camarasa) i de Santa Maria de Mei\u00e0 (municipi de Vilanova de Mei\u00e0).<\/h4>\n<p>Aquest jaciment va ser descobert per l\u2019enginyer de mines Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal i Carreres que havia estudiat el 1875 la serra del Montsec i que coneixia amb molt detall les diverses roques, capes i formacions geol\u00f2giques de la mateixa. Es va comen\u00e7ar a explotar de forma comercial els primers mesos de 1898.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"> \n\n<div class=\"cont--image-gallery\">\n      \n    \n    <div class=\"items--image-gallery owl-carousel\">\n        \n                  \n            \n            \n            <div class=\"item content--image-gallery-item\">\n                <div class=\"cont--image\">\n                    <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1920\" height=\"1329\" src=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/vista-llunyana-Rubies.jpg\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/vista-llunyana-Rubies.jpg 1920w, https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/vista-llunyana-Rubies-1536x1063.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 1920px) 100vw, 1920px\" \/>                <\/div>\n                <div class=\"cont--text-caption\">\n                    Vista llunyana de R\u00fabies, autor Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal (entre 1890 i 1922). \u00a9Arxiu Fotogr\u00e0fic Centre Excursionista de Catalunya.                <\/div>\n            <\/div>\n\n            \n            <div class=\"item content--image-gallery-item\">\n                <div class=\"cont--image\">\n                    <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1920\" height=\"1440\" src=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Poble-Rubies-A.jpg\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Poble-Rubies-A.jpg 1920w, https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Poble-Rubies-A-1536x1152.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 1920px) 100vw, 1920px\" \/>                <\/div>\n                <div class=\"cont--text-caption\">\n                    Vista actual del poble abandonat de R\u00fabies. Poble Rubies (A). \u00a9 \u00c0ngel Galobart                <\/div>\n            <\/div>\n\n            \n        \n    <\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group alignfull has-light-grey-background-color has-background\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"> \n\n<div class=\"cont--block-video\">\n    <div class=\"item content--block-video-item\">\n        <div class=\"cont--media\">\n            <div class=\"cont--media-inner\">\n                                    <div class=\"cont--video--image\">\n                    <div class=\"cont--image\">\n                        <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"539\" height=\"302\" src=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/img-jaciment-placeholder-pedrera01.jpg\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" \/>                    <\/div>\n                                        <div class=\"button--play\">\n                        <a id=\"play-video\"><\/a>\n                    <\/div>\n                                    <\/div>\n                                                \n                                    <div class=\"cont--video--iframe\">\n                        <div class=\"cont--video\">\n                            <iframe loading=\"lazy\" width=\"400\" height=\"300\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/s-B57nBjpGs\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe>\n                        <\/div>\n                    <\/div>            \n                            <\/div>\n        <\/div>\n        <div class=\"cont--text-caption\">\n            Vista a\u00e8ria del petit aflorament anomenat Pedrera d&#8217;en Castej\u00f3n. \u00a9Geoparc Or\u00edgens        <\/div>\n    <\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<div class=\"cont--text-carousel bg_white\">\n\n    <div class=\"cont--title\">\n        <h2><\/h2>\n    <\/div>\n\n    \n    <div class=\"items--text-carousel owl-carousel\">\n\n        \n            \n                <div class=\"item content--text-carousel-item\">\n                                        <div class=\"cont--text\">\n                        <p>El document m\u00e9s antic que parla de la Pedrera de Mei\u00e0 ens informa que aquesta fou cedida a cens emfit\u00e8utic a Josep Palmada i Guitart, mitjan\u00e7ant subhasta p\u00fablica celebrada a l\u2019Ajuntament de Santa Maria de Mei\u00e0 (aleshores poble de 474 habitants i cap del seu municipi), el 15 de desembre de 1897. Van fer-ne l\u2019escriptura notarial el 18 de gener de 1898. El cens emfit\u00e8utic s&#8217;otorgava per cinquanta anys i l\u2019Ajuntament es reservava el domini directe de la finca. La subhasta era oberta a tothom i al millor postor. Palmada ofer\u00ed en la subhasta 1.525 pessetes per la pedrera i 183 pessetes pel cens anual d\u2019emfiteusi.<\/p>\n                    <\/div>\n                <\/div>\n\n            \n                <div class=\"item content--text-carousel-item\">\n                                        <div class=\"cont--text\">\n                        <p>La sessi\u00f3 de la subhasta no va ser pac\u00edfica, ja que entre els presents hi havia oferiments econ\u00f2mics superiors als que feia Palmada, per\u00f2 havien estat desestimats per no complir les condicions de la subhasta. Concretament Bonaventura Salud, en nom del terratinent de Vilanova de Mei\u00e0, Emili Castej\u00f3n Mestres, oferia un preu superior pel cens emfit\u00e8utic, per\u00f2 no complia els requisits i fou desestimat. Tot i les protestes, l\u2019alcalde de Santa Maria de Mei\u00e0, Pere Rocaspana i Farriol, va adjudicar la pedrera a Josep Palmada. La superf\u00edcie atorgada era de quaranta mil metres quadrats de terreny i estava obligat per les condicions de la subhasta a obrir o arranjar cam\u00ed des de la pedrera fins a Vilanova de Mei\u00e0, passant per Santa Maria. Palmada va prendre possessi\u00f3 personal a peu de finca de la pedrera davant de l\u2019alcalde i altres testimonis el 19 de gener de 1898.<\/p>\n                    <\/div>\n                <\/div>\n\n            \n        \n    <\/div>\n\n    \n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group alignfull\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<div class=\"wp-block-columns order-column-mobile is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"> \n\n<div class=\"cont--image-gallery\">\n      \n    \n    <div class=\"items--image-gallery owl-carousel\">\n        \n                  \n            \n            \n            <div class=\"item content--image-gallery-item\">\n                <div class=\"cont--image\">\n                    <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1786\" height=\"2560\" src=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Pas-de-la-Cabrua-scaled.jpg\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Pas-de-la-Cabrua-scaled.jpg 1786w, https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Pas-de-la-Cabrua-scaled-1072x1536.jpg 1072w, https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/Pas-de-la-Cabrua-scaled-1429x2048.jpg 1429w\" sizes=\"auto, (max-width: 1786px) 100vw, 1786px\" \/>                <\/div>\n                <div class=\"cont--text-caption\">\n                    Vista del pas de la Cabroa, autor Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal (entre 1890 i 1922). \u00a9Arxiu Fotogr\u00e0fic Centre Excursionista de Catalunya.                <\/div>\n            <\/div>\n\n            \n        \n    <\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><div class=\"wrapper-classic-paragraph\">\n<h2>El pas de la Cabroa<\/h2>\n<p>Per posar en marxa l\u2019empresa, van obrir un cam\u00ed de carro que baixava des de prop de R\u00fabies fins a la pedrera, dissenyant un tra\u00e7at en ziga-zaga amb giravolts molt angulosos fins a arribar al jaciment. Des de R\u00fabies, el cam\u00ed baixa cap a Santa Maria pel perill\u00f3s paratge de la Cabroa. Les obres d\u2019aquesta pista les dirigia Miquel Escol\u00e0, conegut com \u201cMiquel de la Pedrera\u201d. Com que el lloc de l\u2019extracci\u00f3 de la pedra estava molt allunyat dels pobles m\u00e9s propers, es van construir a peu de cantera sis casetes on feien estada els obrers.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group alignfull has-light-grey-background-color has-background\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<div class=\"wp-block-columns order-column-mobile is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><div class=\"wrapper-heading\">\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Inici i final dels treballs<\/h2>\n<\/div>\n\n\n<div class=\"cont--text-carousel without_bg\">\n\n    <div class=\"cont--title\">\n        <h2><\/h2>\n    <\/div>\n\n    \n    <div class=\"items--text-carousel owl-carousel\">\n\n        \n            \n                <div class=\"item content--text-carousel-item\">\n                                        <div class=\"cont--text\">\n                        <h4>El jaciment es comen\u00e7\u00e0 a explotar comercialment els primers mesos de 1898.<\/h4>\n<p>Les lloses extretes es transportaven amb carros que baixaven per la Cabroa i no es podien carregar gaire perqu\u00e8 el cam\u00ed era estret, pendent i molt perill\u00f3s. Aquests carros, fins m\u00e9s enll\u00e0 de la Cabroa eren arrossegats per bous, ja que per la seva pot\u00e8ncia i el despla\u00e7ament m\u00e9s lent minimitzaven el perill. En arribar al cam\u00ed m\u00e9s bo, els bous eren canviats per matxos que baixaven els carros fins a Santa Maria de Mei\u00e0. Des d\u2019aqu\u00ed, les lloses es baixaven tamb\u00e9 en carros fins a l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril de T\u00e0rrega, situada a 44 km. Des d\u2019all\u00ed, les pedres litogr\u00e0fiques es transportaven a Barcelona a un magatzem del carrer Aribau on es dipositaven, per distribuir-les per les diferents impremtes.<\/p>\n                    <\/div>\n                <\/div>\n\n            \n                <div class=\"item content--text-carousel-item\">\n                                        <div class=\"cont--text\">\n                        <p>El 2 de juliol de 1903 es va constituir la societat an\u00f2nima Calizas Litogr\u00e1ficas S.A. amb domicili a Barcelona i un capital social d\u20191.500.000 pessetes, repartit en tres mil accions de 500 pessetes cadascuna. El president de la societat era Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal i el director gerent Josep Palmada, contractista d\u2019obres barcelon\u00ed que ja dirigia els treballs d\u2019extracci\u00f3. Aquestes lloses litogr\u00e0fiques havien de competir amb les que s\u2019importaven del conegut jaciment de Snolhofen (Baviera, Alemanya) i del de Cerin (Ain, Fran\u00e7a).<\/p>\n                    <\/div>\n                <\/div>\n\n            \n                <div class=\"item content--text-carousel-item\">\n                                        <div class=\"cont--text\">\n                        <p>Segons algunes fonts, l\u2019extracci\u00f3 comercial de les lloses litogr\u00e0fiques va acabar l\u2019any 1913 (Vidal 1915, pag. 23). En una confer\u00e8ncia que el mateix Vidal va pronunciar el 1917 sobre la geologia del Montsec a la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Barcelona, exposa l\u2019error del negoci de les calc\u00e0ries litogr\u00e0fiques del Montsec, per haver instal\u00b7lat a Barcelona els tallers de tractament de les lloses, en comptes d\u2019haver-ho fet al peu de la mateixa pedrera, tal com es feia a Solnhofen, la qual cosa encaria notablement els costos. Malgrat aix\u00f2, Vidal, considerava encara rendible el negoci no solament per les lloses litogr\u00e0fiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a material de construcci\u00f3 i pels tresors paleontol\u00f2gics que s\u2019hi trobaven. Acabada l\u2019explotaci\u00f3 comercial del jaciment, tamb\u00e9 s\u2019acabaren les grans troballes de f\u00f2ssils i la Pedrera de Mei\u00e0 va quedar for\u00e7a oblidada.<\/p>\n                    <\/div>\n                <\/div>\n\n            \n                <div class=\"item content--text-carousel-item\">\n                                        <div class=\"cont--text\">\n                        <p>Despr\u00e9s de la mort de Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal el 1922 i l&#8217;atzucac de la Guerra Civil, la Pedrera va caure en un oblit generalitzat. Durant el 1938, en plena Guerra Civil i quan el front nacional arrib\u00e0 a la Noguera Pallaresa, la Pedrera form\u00e0 part del cap de pont de l\u2019ex\u00e8rcit insurrecte de la Baronia de Sant O\u00efsme. Passada la guerra quan el pa\u00eds es comen\u00e7\u00e0 a desvetllar de la foscor generada pel r\u00e8gim franquista, professionals i aficionats van anar redescobrint de nou la Pedrera de Mei\u00e0.<\/p>\n                    <\/div>\n                <\/div>\n\n            \n        \n    <\/div>\n\n    \n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"> \n\n<div class=\"cont--block-video\">\n    <div class=\"item content--block-video-item\">\n        <div class=\"cont--media\">\n            <div class=\"cont--media-inner\">\n                                    <div class=\"cont--video--image\">\n                    <div class=\"cont--image\">\n                        <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"600\" height=\"400\" src=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/image_dumy.png\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" \/>                    <\/div>\n                                        <div class=\"button--play\">\n                        <a id=\"play-video\"><\/a>\n                    <\/div>\n                                    <\/div>\n                                                \n                                    <div class=\"cont--video--iframe\">\n                        <div class=\"cont--video\">\n                            <iframe loading=\"lazy\" width=\"400\" height=\"300\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/seD2BBhxpho\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe>\n                        <\/div>\n                    <\/div>            \n                            <\/div>\n        <\/div>\n        <div class=\"cont--text-caption\">\n            Vista a\u00e8ria del jaciment de la Pedrera de Mei\u00e0. \u00a9Geoparc Or\u00edgens        <\/div>\n    <\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator alignwide\"\/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"> \n\n<div class=\"cont--block-video\">\n    <div class=\"item content--block-video-item\">\n        <div class=\"cont--media\">\n            <div class=\"cont--media-inner\">\n                                    <div class=\"cont--video--image\">\n                    <div class=\"cont--image\">\n                        <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"600\" height=\"400\" src=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/image_dumy.png\" class=\"attachment-full size-full\" alt=\"\" \/>                    <\/div>\n                                        <div class=\"button--play\">\n                        <a id=\"play-video\"><\/a>\n                    <\/div>\n                                    <\/div>\n                                                \n                                    <div class=\"cont--video--iframe\">\n                        <div class=\"cont--video\">\n                            <iframe loading=\"lazy\" width=\"400\" height=\"300\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/hZyFg9NwtAM\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe>\n                        <\/div>\n                    <\/div>            \n                            <\/div>\n        <\/div>\n        <div class=\"cont--text-caption\">\n            Vista a\u00e8ria del jaciment de la Pedrera de Mei\u00e0. \u00a9Geoparc Or\u00edgens        <\/div>\n    <\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><div class=\"wrapper-classic-paragraph\">\n<h4>Actualment la Pedrera es troba dins del terme municipal de Vilanova de Mei\u00e0 i hist\u00f2ricament s&#8217;ha referit com a Pedrera de Santa Maria de Mey\u00e0 i tamb\u00e9 com a Santa Maria de Mei\u00e0.<\/h4>\n<p>Pel que fa a aquesta part m\u00e9s oriental de Montsec tamb\u00e9 ha rebut tant el nom de Montsec de R\u00fabies com el de Montsec de Mei\u00e0, el m\u00e9s acceptat actualment i el que farem servir com a top\u00f2nim per designar tant aquesta part oriental del Montsec com per designar la Pedrera.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<a id=\"button-to-top\"><\/a>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El descobriment del jaciment El jaciment de La Pedrera rep el seu nom de l\u2019activitat d\u2019extracci\u00f3 de pedra litogr\u00e0fica que va tenir lloc al tombar dels segles XIX al XX. De fet, el nom geol\u00f2gic i\/o paleontol\u00f2gic del jaciment \u00e9s \u201c Calc\u00e0ries litogr\u00e0fiques amb plantes i vertebrats de la Pedrera de R\u00fabies\u201d. Est\u00e0 situat a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/page-landing.php","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-315","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.4 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>El jaciment de la Pedrera - Pedrera de Meia - Geoparc Origens<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El jaciment de la Pedrera - Pedrera de Meia - Geoparc Origens\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El descobriment del jaciment El jaciment de La Pedrera rep el seu nom de l\u2019activitat d\u2019extracci\u00f3 de pedra litogr\u00e0fica que va tenir lloc al tombar dels segles XIX al XX. De fet, el nom geol\u00f2gic i\/o paleontol\u00f2gic del jaciment \u00e9s \u201c Calc\u00e0ries litogr\u00e0fiques amb plantes i vertebrats de la Pedrera de R\u00fabies\u201d. Est\u00e0 situat a [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-01-19T09:59:25+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"2 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-jaciment-de-la-pedrera\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-jaciment-de-la-pedrera\\\/\",\"name\":\"El jaciment de la Pedrera - Pedrera de Meia - Geoparc Origens\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#website\"},\"datePublished\":\"2021-02-24T12:56:56+00:00\",\"dateModified\":\"2022-01-19T09:59:25+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-jaciment-de-la-pedrera\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-jaciment-de-la-pedrera\\\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/el-jaciment-de-la-pedrera\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El jaciment de la Pedrera\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\",\"description\":\"Otro sitio realizado con WordPress\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png\",\"width\":5197,\"height\":2011,\"caption\":\"Pedrera de Meia - Geoparc Origens\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El jaciment de la Pedrera - Pedrera de Meia - Geoparc Origens","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El jaciment de la Pedrera - Pedrera de Meia - Geoparc Origens","og_description":"El descobriment del jaciment El jaciment de La Pedrera rep el seu nom de l\u2019activitat d\u2019extracci\u00f3 de pedra litogr\u00e0fica que va tenir lloc al tombar dels segles XIX al XX. De fet, el nom geol\u00f2gic i\/o paleontol\u00f2gic del jaciment \u00e9s \u201c Calc\u00e0ries litogr\u00e0fiques amb plantes i vertebrats de la Pedrera de R\u00fabies\u201d. Est\u00e0 situat a [&hellip;]","og_url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/","og_site_name":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens","article_modified_time":"2022-01-19T09:59:25+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"2 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/","name":"El jaciment de la Pedrera - Pedrera de Meia - Geoparc Origens","isPartOf":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#website"},"datePublished":"2021-02-24T12:56:56+00:00","dateModified":"2022-01-19T09:59:25+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/el-jaciment-de-la-pedrera\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El jaciment de la Pedrera"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/","name":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens","description":"Otro sitio realizado con WordPress","publisher":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#organization","name":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png","contentUrl":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/wp-content\/uploads\/cropped-cropped-geoparc_logo_marca_color_transparent.png","width":5197,"height":2011,"caption":"Pedrera de Meia - Geoparc Origens"},"image":{"@id":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/315","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=315"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/315\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pedrerademeia.geoparcorigens.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}