El descobriment dels jaciments

Article principal Lacasa 2016

El descobridor, Lluís Marià Vidal i Carreres

Enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner. Neix l’any 1842 en el si d’una família benestant i es un bon estudiant que inicia els estudis a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona tot i que acaba obtenint el títol d’Enginyer de Mines a l’Escuela de Minas de Madrid. No obstant aquests estudis, Lluís Marià és un gran aficionat a la geologia, paleontologia i prehistòria.

Els seus inicis professionals els desenvolupa en el si del Cuerpo de Ingenieros de Minas del Estado i el seu primer destí són els jaciments de mineria de plom de Linares, a Jaén. El següent destí són les mines de carbó de Utrillas i no és fins l’any 1869 que no obté el destí de Barcelona per part de la Dirección General de Minas. Se li encarrega l’estudi dels lignits de Berga fet que li permetrà estudiar els terrenys Garumnians, que es troben a cavall del Cretaci superior i el Terciari. L’any 1875 fa el primer esment geològic de la Serra del Montsec en el seu treball Geología de la provincia de Lérida.

L’any 1888 fou destinat a la província de Lleida com a responsable dels recursos miners i també s’inicia en la fotografia, fet que ens ha permès conservar imatges de diverses localitats catalanes de finals del segle XIX. Aquestes imatges, que són de domini públic, es poden consultar a l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/Llu%C3%ADs%20Mari%C3%A0%20Vidal%20i%20Carreras/mode/exact/page/1). Va ser un pioner de la fotografia de muntanya. Registrà fotografies que es poden considerar les més antigues del sector sud dels Pirineus, de la Vall d’Aran i d’Andorra.

Fou membre de nombroses associacions científiques nacionals i internacionals: president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; vocal honorari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona i vicepresident de la Societat Geològica de França.

Primeres notícies científiques

Si bé la pedrera ja es troba en explotació el 1898 i també s’han reconegut les calcàries litogràfiques de la Cabroa a l’octubre d’aquell mateix any, res no fa pensar que s’haguessin trobat els primers fòssils. De fet, segons Aragonés (2019) els membres de la Société Geològic de France no arriben a visitar les explotacions de calcària litogràfica. Sembla que les primeres restes fòssils, unes restes vegetals, apareixen durant l’any 1900 o inicis de 1901, pocs temps abans de l’expedició que va fer al planter al juliol del mateix any. És la primera visita de Vidal per recollir fòssils, que ell considera del Juràssic.

La primera notícia sobre els fòssils del Montsec és una presentació en una sessió ordinària de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona que va llegir Lluís Marià Vidal el 27 de febrer de 1902. En aquesta nota va donar a conèixer la presència d’una variada mostra de peixos, altres vertebrats i impressions de plantes en una pedrera propera al poble de Santa Maria de Meià. Per a Vidal, la peça més important era un amfibi, batejat amb el nom de Paleobatrachus gaudryi.

Els viatges al jaciment paleontològic

A partir de l’any 1902 i fins l’any 1916, Vidal fa diversos viatges de molt curta durada a la pedrera. En el 1902 unes hores, en el 1903 un parell de dies, en el 1902 un dia, en el 1904 un dia. D’aquestes visites són les 19 plaques fotogràfiques que es guarden al Fons Vidal de l’AFCEC i que ens parlen de la vida a la pedrera. L’octubre de 1911 va fer el darrer viatge a la Pedrera, aquest cop amb el seu vehicle (un Cottin-Desgouttes), fent nit a Santa Maria.